30.1.06

Sin música, pero con sentimiento...

Recreación ambiental: un concierto en un local pequeño. Oscuridad y silencio. Un foco delimita la felina silueta de Cris. En el escenario, Ja t'ho diré, tal y como los disfruté cuando aún casi eran un enigma atrayente. Cris, micrófono en mano, observa el público, y durante un instante, cruzamos las miradas. Luego la música de Si véns se derrama sobre mí, el resto no importa...
Peuades damunt s'arena
Si véns em trobaràs
Ballant damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca...
Viatjarem amb un cavall alat
aquest vespre, silenciós...
cap a racons
inexplicables,
deserts,
salvatges,
esperarem sa nit.
Vaig anar a trobar camins
de poc
m'en tornaria anar
més enfora que mai.
I no tinc por de somiar
que me perdré pes camins
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufarà
sa sínia perd aigu
sempre amb es peus banyats.
Tenint pedres entre ses ungles,
ben xops i despuats
com a dues gotes d'aigu
per s'escales del Pilar...
Te cantaré a es capvespre,
t'estimaré a sa matinada.
Te donaré fruit
i te menjaria a besades.
No tinc por de somiar
que me perdré pes camí
O que no tornaré mai més...
Si véns...
si véns em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca...
La voz se apaga, la música se desvanece en un infinito mar de aplausos y de gritos... y yo vuelvo del sueño.
Pd.: No sé a razón de qué me he acordado hoy de Cris Juanico, del concierto de Ja t'ho Diré en Sallent hace años, y de mi canción especial. Pero aquí está...

5 Comments:

Blogger Wostin said...

Jo ahir vaig ser a un concert de Cris Joanico a Sant Hipòlit. A la sala erem 180 persones i es va crear un ambient molt maco.

Estava buscant la lletra de la cançó "Si vens" i ha aparegut el teu blog.

La meva experiència no va ser tant màgica com la teva, pero em va agradar tornar a sentir aquesta cançó. És preciosa.

Que vagi bé.

4:07 p. m.  
Blogger Unknown said...

Sincerament, el primer cop que vaog escoltar aquesta canço estaba ales fosques nomès amb la llum d'un flexe estudiant, i no van dir cantant ni canço , s'em va eriçar la pell, anys després, altre cop ales fosques sol a casa, vaig començar aveure un gran reportatge, rock & cat, més aviat un doc. sobre la música catalana, de cop allà a les meves fosques en la meva solitud, la imatge de la pantalla encara era més fosca, i apareixia una silueta dibuixada tal com defineixes per un gran focus, sonaba si véns, tan de bo m'hagues quedat allà sempre.

12:10 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Por favor, podrías traducirme esta canción? Me encantaría saber qué dice, pero aunque me esfuerzo, sólo consigo averiguar a duras penas algunos versos.
Muchísimas gracias.

2:24 p. m.  
Blogger Berúthiel said...

A veeer, una traducción más o menos decente, me arriesgaré:

"Pisadas en la arena
si vienes me encontrarás
bailando de puntillas encima de esta roca,
y tu por mi te volverás loca.

Viajaremos en un caballo alado
en este atardecer
silencioso
hacia rincones inexplicables,
desiertos, salvajes...
esperaremos a la noche.

Fui a buscar caminos de fuego,
me volvería a ir
más lejos que nunca.

Y no tengo miedo de soñar
que me perderé en el camino
o que no volveré jamás.

No sé de qué lado soplará
la "acequia" pierde agua
siempre con los pies mojados.

Con piedras entre las uñas
empapados y desnudos
como dos gotas de agua
en las escaleras del Pilar...

Te cantaré al anochecer,
te amaré en la madrugada,
disfrutaremos juntos
y te comería a besos.

No tengo miedo de soñar
que me perderé en el camino
o que no volveré jamás.

No sé de qué lado soplará
la "acequia" pierde agua
siempre con los pies mojados.

Con piedras entre las uñas
empapados y desnudos
como dos gotas de agua
en las escaleras del Pilar...

Si vienes, si vienes me encontrarás
bailando de puntillas,
encima de esta roca."

He traducido directamente y un pelín deprisa, pero eso es lo que dice teniendo en cuenta de que es mallorquín y no catalán...

11:37 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

perdón xo no he tenido k rectificar es menorquin.....jijiji

12:46 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home